Luis Bezeta (Santander)

Luis Bezeta (Santander, 1976), podríem considerar-lo com un vídeo artista en estat pur, ja que des de els seus inicis ha utilitzat medis audiovisuals en la creació de les seves obres.

El seu treball s’inspira en l’observació directa de la vida quotidiana. Les seves accions visuals estan impregnades d’un contingut directe i de fàcil comprensió per part de l’espectador. El seu llenguatge s’allunya dels sofisticats mecanismes electrònics, buscant l’essència de la bellesa en la simplicitat de la narració. La intenció del seu treball, a cavall entre el vídeoart i el cine, és explicar històries que tinguin varies capes subjacents, més complexes del que en realitat poden apreciar.

A Cel·AV12-14, 15, instal.lació de vídeo, consta de:
Twelve, 2012, 3:30
Part de l’existencialisme, que subratlla a l’individu, la llibertat de decidir i l’absència de l’enteniment racional de l’univers, prenent responsabilitat per les nostres accions.
Video-film, 2014, 4:24
Actualment vivim en una època en la qual el públic ha acceptat la videocàmera com a medi de registre.
Mass media, 2015, 2:31
Dels medis i la comunicació. De la comunicació de masses.
Passing, 2015, 6:04
Un núvol passa lentament. D’esquerra a dreta i desapareix.
Studio, 2015, 6:14 
L’individu representa una cosa important qualitativament indeterminada.

Visual artist working only with video. Bezeta’s work is simple and direct. His videos approach topics from his allday-life, little tells about his personal reflections, his walks, his daily routine, little poetic dissertation about quite simple topics. All this with a very personal optic, whose visual approximation surprises for his freshness and unpredictability.

There is almost not separation between work and life. Although the simplicity of his works, is clear his interest in searching the experimentation in the images and the topics, trying to overwork each new work. The work intention, between video-art and cinema, is telling stories with many layers in them, more complex than they can seem.

At Cel·AV12-14, 15, video installation, consist of:
Twelve, 2012, 3:30
Part of existentialism, which underlines the individual, the freedom to decide and lack of rational understanding of the universe, taking responsibility for our actions.
Video-film, 2014, 4:24
Today we live in an age where the public has accepted the camcorder as a recording medium.
Mass media, 2015, 2:31
Media and communication. Of mass communication.
Passing, 2015, 6:04
A cloud passes slowly. From left to right and disappears.
Studio, 2015, 6:14 
The individual is an important thing qualitatively indeterminate.

Website

 

Anuncios