Premsa

 

NACIÓ BERGUEDÀ 21/09/15

Nació Berguedà
Nació Berguedà

Veure article aquí

 

REGIÓ7 21/09/2015

REGIÓ 7_ CULTURES_21.09.15
REGIÓ 7_ CULTURES_21.10.15

 

NOTA PREMSA KONVENT PER NÚRIA FARIZO 21/09/2015

Descarregar nota de premsa Farizo

Si el titular dedicat a l’edició del Konvent.0 el darrer mes de juny va ser el «El Konvent ens roba», aquest Cel·AV| vídeo a Konvent, porta per títol «El Konvent ens regala».

Ens regala un festival òptic, sonor i sensacional. Imatge, so i moviment. Vídeo, música i dansa. Àudios i colors que projecten més enllà de les fronteres. Aquí no hi ha límits.

Cel·AV ens ha regalat les mirades de més d’una cinquantena d’artistes i tretze col·lectius del panorama audiovisual mundial. Han estat més de quaranta espais que han sostingut les diferents propostes, que durant tres dies han donat vida a les parets, passadissos i escales del Konvent. Konvent ha repartit llum a través d’una complexa instal·lació amb més d’una quarantena de projectors i reproductors de dvd, i unes vint-i-sis hores de visionats en un format tant clàssic com innovador i sorprenent. Ens ha regalat divuit directes en forma de concerts, performances, vídeo mappings, documents registrats expressament per a l’ocasió i connexions en directe al món.

Entrar al Konvent aquests dies ha significat sortir a donar un passeig per tot Catalunya, Espanya, Itàlia, França, Bèlgica, Alemanya, Eslovàquia, Iran, Sèrbia, Equador, Brasil, Veneçuela, Mèxic i els Estats Units, sense esforç i sense papers, aquí no s’accepten identificacions.

Ha estat necessari obrir la maleta per poder retenir totes les històries dels protagonistes del festival.

Des de la Catalunya Central s’ha pogut mirar la vida amb perspectiva. Un calidoscopi de mirades a una realitat a voltes distorsionada i alegrament editada pel gust i plaer del productor per després fer-ne partícip a l’espectador. En total, unes 400 persones han trepitjat el sòl del Konvent de la colònia tèxtil de Cal Rosal.

Divendres arribava la nit de la mà d’un llançament d’imatges i sons a un Guernika d’uns 4*2 metres en una de les parets de la sala de l’espai gastronòmic. Imatges provocadores i potser conciliadores a una actualitat que es repeteix al llarg de la història. Una flor, una mà, el sol i els ulls que ho miren tot sense seguir cap pauta. Però, què hem vist realment en aquest Festival de videoart que començava de tal manera? Un denominador comú de totes les creacions artístiques ha esdevingut la denúncia social, les inquietuds per l’agressió continuada a la Humanitat, també mirades intimes a les nostres emocions més primàries, com la busca de camins alternatius, de respostes a preguntes atemporals i impossibles, la recerca de la veritat de cadascú exposada a la multitud. La realitat nua i sense calçat, escapant de la política dins d’una disciplina que vol ser lliure. Les armes dels artistes són les seves màquines, des de lo clàssic a l’experimentació, alta tecnologia barrejada amb tradició, que per alguna cosa són les arrels d’aquella primera escena enregistrada, que creixen fins als nostres dies per ser l’expressió de la nostra veu i dels nostres ulls. Ells i elles, artistes, són cirurgians de la realitat, que envelleixen i embelleixen imatges, si volen.

Ens han explicat la realitat amagada del territori mexicà en guerra amb el narcotràfic i la intenció de buscar alternatives per mostrar la societat a la societat d’un model contemporani com el francès (per exemple i entre d’altres). Bogeries domèstiques i contenidors històrics ens han donat les eines per fer bategar el cor al ritme del so d’un saxo que, agonitzant, vol escapar del soroll de la revolució rítmica i industrial. També ens han traçat el camí cap a la connexió amb la naturalesa, donant forma a la seva essència amb coreografies que neixen de l’ànima. Han desdibuixat les estructures físiques de les parets interiors -convertides en grans i petites pantalles- perquè sortissin dels seus límits i escapessin a realitats virtuals. En definitiva i sense ser definitiu -perquè la llibertat d’aquest festival és que no hi ha definició concreta-, el més bonic d’aquests dies ha estat l’intercanvi de coneixement amb una qualitat tècnica i sonora digna de ser reconeguda. I després, que tothom pensi i desenvolupi els conceptes a la seva manera. El més important aquí no ha estat veure, sinó sentir.

Durant els tres dies de Cel·AV -i sense tenir en compte aquí els dies de preparació prèvia que són de vital importància- artistes, programadors i festivals internacionals han compartit tot el què saben i tenen. Com si d’una gran plataforma del sector parléssim, com si d’una ciutat capital mundial ens referíssim, igual que en una fira, professionals i espectadors han compartit des del cap i des del cor! Creacions atrevides, noves metodologies, conceptes que van i vénen amb un clar objectiu: seguir treballant per a un món de llum i so, potenciant els sentits i la interacció amb el públic a nivells fantàstics. La il·lusió d’aquests professionals posa de manifest l’addicció de l’Home a l’observació, a captar allò que s’amaga i traspassa aquesta dimensió visual a la que arriba la nostra ‘simple’ mirada. De veritat, allò que més ha vibrat dins les habitacions del Konvent aquests dies, ha esdevingut l’essència de qualsevol relació humana: la cooperació! És màgic veure com l’equilibri entre el donar i el rebre obtenen aquí el seu més ampli significat. Amb gratitud. Ningú marxa decebut, doncs la maleta s’ha omplert de noves oportunitats per crear, per somiar i per conviure.

És injust fer una crònica global del festival sense parlar de tots i cadascú, dels fundadors, de l’equip que ho ha fet possible, dels participants i de totes les propostes presentades. I evidentment, tot amanit i maridat amb el gust, la textura i l’olor de KonventCuina, el qual va presentar en un espai envejable una experiència sensorial i gastronòmica única, juntament amb un laboratori de visuals i ritmes in situ. És injust sí, però això és feina d’un mateix com a observador, perquè com a tal, hi ha infinites maneres d’entendre el món i el submón que viu dins i al voltant nostre. D’entendre el món i l’art. En definitiva, de viure.

Cel·AV neix i m’atreveixo a dir, que es consolida en la que ha estat la seva primera edició, que no va tancar ahir diumenge, sinó que segueix creixent amb totes les persones que hi han deixat la seva petjada física i emocional.

Tan sols un incís, Cel ve de reconèixer l’essència de les cel·les de l’antiga infermeria del Konvent, que ja duen unes quantes exposicions en el seu currículum artístic, i AV de tota entrada i alhora, sortida d’informació. Doncs que no pari aquest camí d’anada i tornada. Llarga vida.

 

REGIÓ7 18/09/2015

ARTICLE REGIÓ7
ARTICLE REGIÓ7